Història

D´ençà de 1979, data en què es va constituir Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), l´empresa ha viscut un munt de transformacions que han servit per adequar les instal·lacions, els equipaments, les estacions i el material mòbil a les necessitats dels clients i a les noves exigències del transport públic.

La perspectiva històrica que dóna el pas dels anys permet tenir una visió àmplia d'aquestes transformacions i, a la vegada, donar valor a tots els elements que han estat protagonistes del canvi.
Amb el treball del dia a dia dels professionals i amb la col·laboració de les institucions, FGC se situa com a punt de referència, tant en l´àmbit nacional com internacional, dins del sector del transport ferroviari.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és hereva de tot un seguit d´empreses de llarga tradició ferroviària
La història de la línia Barcelona-Vallès es remunta a l´any 1863, quan va començar a circular el primer tren de la Compañía del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià. Malgrat l´èxit de la línia, l´any 1874 la companyia va tenir problemes financers i va ser absorbida per la nova societat Ferrocarril de Sarrià a Barcelona.

L´enginyer Carles Emili Montañés va plantejar al financer nord-americà Frank S. Pearson la compra del ferrocarril de Barcelona a Sarrià i la seva prolongació. L´any 1912 es va constituir la societat Ferrocarriles de Cataluña. El 1917 es va inaugurar el tram de doble via fins a Sant Cugat del Vallès. El 1919 la línia va arribar a Terrassa i el 1922 a Sabadell.

El 1929 es van cobrir les vies des de Barcelona-Pl. Catalunya fins a Muntaner i entre els anys 50 i 70 va continuar estenent-se el túnel a la resta de la línia de Barcelona. Als anys 50, també es va inaugurar el ramal entre Gràcia i Av. Tibidabo.
Una situació econòmica precària va portar l´empresa a l´abandonament del servei el 1977, un any després que s´inaugurés el ramal de Sarrià fins a Reina Elisenda. Des d´aleshores, i fins al traspàs a la Generalitat de Catalunya el 1978, la companyia estatal Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE) es va fer càrrec de la línia.

La línia Llobregat-Anoia té els seus orígens en els darrers anys del segle XIX i els primers del segle XX, entre Manresa i Guardiola de Berguedà, Martorell i Igualada i Barcelona i Martorell.

La línia entre Manresa i Guardiola de Berguedà, que era coneguda com a carrilet per l´estretor de la via, es va posar en servei el 1881, a partir de la constitució de la companyia Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga.
El 1893 va nèixer el Ferrocarril Central Catalán, que enllaçava també, amb via estreta, Martorell i Igualada.

El creixement demogràfic de la zona va motivar la construcció d´un tram entre Barcelona i Martorell, gestionat per l´empresa Camino de Hierro del Nordeste de España, que es va fundar el 1908. La línia es va posar en funcionament el 1912.

El 1919 es van unir les diferents empreses sota el nom de Compañía General de Ferrocarriles Catalanes (CGFC). Amb més o menys penúries, la línia es va anar renovant fins que l´any 1977, i també per la precària situació econòmica, va ser traspassada a Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE) i posteriorment assumida per la Generalitat de Catalunya el 1978.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) es va constituir l´any 1979 per gestionar l´explotació d´aquestes línies històriques transferides per l´Estat, a les que també s´integrava el funicular de Vallvidrera. L´any 1980 es va incorporar la gestió del funicular de Gelida i el 1986 la gestió de les estacions de muntanya de La Molina i de Vall de Núria, inclòs el cremallera, i els funiculars de Sant Joan i de la Santa Cova a Montserrat. El 2003, s´incorpora el nou cremallera de Montserrat i el 2005 la línia Lleida-La Pobla de Segur, traspassada per l´Estat.